Inici Receptes Receptes
CA EN ES FR

Tel. 00 34 972 68 05 12

El temps a Santa Pau

 

Mira la previsió del temps!

Targeta de contacte

BellavistaQR



Warning: Creating default object from empty value in /home/grossell/public_html/administrator/components/com_docman/classes/DOCMAN_model.class.php on line 139

Warning: Creating default object from empty value in /home/grossell/public_html/administrator/components/com_docman/classes/DOCMAN_model.class.php on line 141

Warning: Creating default object from empty value in /home/grossell/public_html/administrator/components/com_docman/classes/DOCMAN_model.class.php on line 139

Warning: Creating default object from empty value in /home/grossell/public_html/administrator/components/com_docman/classes/DOCMAN_model.class.php on line 141

Warning: Creating default object from empty value in /home/grossell/public_html/administrator/components/com_docman/classes/DOCMAN_model.class.php on line 139

Warning: Creating default object from empty value in /home/grossell/public_html/administrator/components/com_docman/classes/DOCMAN_model.class.php on line 141

Warning: Creating default object from empty value in /home/grossell/public_html/administrator/components/com_docman/classes/DOCMAN_model.class.php on line 139

Warning: Creating default object from empty value in /home/grossell/public_html/administrator/components/com_docman/classes/DOCMAN_model.class.php on line 141

Warning: Creating default object from empty value in /home/grossell/public_html/administrator/components/com_docman/classes/DOCMAN_model.class.php on line 139

Warning: Creating default object from empty value in /home/grossell/public_html/administrator/components/com_docman/classes/DOCMAN_model.class.php on line 141
Receptes


Casolanes i senzilles.

Et convido a compartir  la teva recepta amb tots. Puja-la punxant aquí.


CategoriesArxius

folder icon 5 ratafia
Entenc per ratafia un licor fet a base d'aiguardent i/o anís, amb una maceració de nous verdes amb plantes i/o flors i/o fruits i/o espècies en la qual es pot afegir sucre.

Fer ratafia és una tradició que es localitza a la major part de la Catalunya Vella ( tot Girona, Pallars, Alt Urgell, Vallès, Segarra i Garrigues ).

Trobem ratafies a Catalunya, Balears, País Valencià, Occitània, França, Còrsega, Euskadi, Galícia, Portugal, Itàlia, Suïssa, Grècia, Anglaterra, Escòcia, Estats Units, Polònia, Ucraïna, Brasil.....

La LLEGENDA de la ratafia segons JACINT VERDAGUER.
" Si no li sabeu de què li ve el nom a aquesta estranya i gustosa bevenda tan catalana i pagesívola, jo us ho diré prou. Però abans d'esbadiar el nom parlem de la cosa. Què és la ratafia? És un aiguardent adobat amb un tros de pell de llimona, quatre o cinc clavells, una nou moscada, una pela de nou verda partida a tallets i un bocí de canyella d’Holanda, a la qual alguns afegeixen un brot de menta i de marialluïsa, segons els graus d'aroma que se li vulguin donar. Tot Això es posa uns quants dies a sol i serena. Així, mica ençà i mica enllà, car en això, com en totes les coses, cada terra fa sa guerra, així ho fan els pagesos de -Catalunya, únic país en què és coneguda la ratafia.
Ara vegem de què li ve aqueix nom, tan estrany com el licor mateix.
Diu que una vegada, en una masia de la nostra terra, es trobaren tres dels seus bisbes: el de Vic, el de Barcelona i l'arquebisbe de Tarragona, els quals esbrinaven i escatien algun assumpte en petit concili territorial.
Quan, després d'enraonar-ho bé, estigueren entesos i hagueren signat la composta, demanaren al masover alguna cosa per fer-se passar la set. Ell, com a gran requisit, els tragué una ampla ampolla de ratafia, que els serví en tres gots de cristall, els quals presentà en una sola copa.
La beguda era nova per a ells, i els agrada, com sol agradar a tots els qui la tasten.
-Quina beguda és aqueixa tan bona? -li preguntaren-. Com se'n diu?
-És una beguda que nosaltres ens fem -respongué elmasover.
- I no té nom? - replicà un dels bisbes.
- Jo no n'hi sé cap -respongué el pagès.
- Doncs, ja que ningú no li ha donat nom encara, donem-li nosaltres - digué el bisbe-. Quin li posarem? Si en trobéssim un que fos com el segell del tractat que acabem de fer, aquest verament seria el millor.
Els tres senyors bisbes pensaren una mica, fins que un d'ells es donà un cop de mà al front i digué:
- Rata fiat! (Queda firmat .)
Amb l'aprovació dels altres bisbes , els quals celebraren l'acudit, aqueix licor català, que és el més català de tots, quedà batejat amb un nom llatí, i amb aquest nom és conegut a totes bandes".
folder icon 8 llegums
Aquí hi trobareu receptes de fesols, de cigrons........
folder icon 2 fajol

FAJOL, BLAT NEGRE O CAIRAT

El fajol és una planta de la família de les poligonàcies, del gènere Fagopyrum.

Tot i no ser un cereal se’l pot confondre per aparença i semblança en aplicacions. Del gra se n'obté farina per a diversos usos.

Trobem l’origen de la planta a la Manxúria ( Xina ), des d'on es va estendre fins a Europa i pels Pirineus cap a Catalunya.

És un cultiu molt nutritiu i de subsistència ( pa de fajol, farinetes de fajol o "torrons de pobre" ) que en l'actualitat és molt apreciat per les seves qualitats dietètiques. La farina de fajol NO conté gluten i per tant és un aliment APTE per a CELÍACS. Amb farina de fajol sola no es pot fer pa, cal barrejar-la amb d'altres com  la de blat.

A la zona volcànica de la Garrotxa va tenir molta importància fins a principis del segle XX, quan  pel  baix rendiment comparat amb el dels cereals va passar a ser un cultiu per a l'interès dels artistes de l'Escola Paisatgística d’Olot, que  pintaven els camps de fajol en plena floració.
En l'actualitat se n'està recuperant el cultiu com a producte local i la cuina del fajol representa un dels fets diferencials dels restaurants de la Garrotxa.

Les dues varietats catalanes més importants són el fajol de l'arracada i el fajol grisenc o de pota de gall.

A les nostres contrades s'escolta de boca dels avis l'aforisme: " És tan segur com el fajol a Olot".




No hi ha documents a aquesta categora
, (c) web creada per LA MUSATK, 2008